ANTIC LLINATGE
Elder Race
(2021)

Adrian Tchaikovsky

Editorial:
Editorial Chronos
(2022)

Col.lecció:
Voyager

Núm: 04

Pàgines: 198

Traductor:
Lluís Delgado

Il·lustradora:
Elsa Velasco

No hi ha novel·la d’Adrian Tchaikovsky que et deixi indiferent o que no aporti quelcom més del que t’esperaves. Tant pot tocar l’humor (Un dia tot això serà teu), l’emoció (Gossos de Guerra), la distòpia ecològica (Trescafocs) o endinsar-se en space opera altament originals com a Herederos del tiempo que sempre hi trobes un o diversos elements de profunda reflexió. I en aquest cas, potser més encara doncs ens topem amb el clàssic escenari del Primer Contacte o el que ve a ser el mateix, la interferència i contaminació tecnològica i cultural d’una societat avançada davant d’una civilització que ho és molt menys.

“Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia” deia la mítica sentència d’Arthur C. Clarke fa una pila d’anys. I així és, aquesta és una història que tracta expressament aquest concepte.

Antic Llinatge és una novel·la molt intel·ligent sobre el sentit de la meravella que desperta tot allò desconegut i que redefinim com a màgic per manca d’altres paraules més escaients. I ho farem a través d’una trama senzilla però efectiva, tanmateix, potser una mica mancada d’emoció però que ofereix tot allò que es proposa en menys de 200 pàgines

Tchaikovsky ens ofereix una disjuntiva, un diàleg entre dues maneres d’entendre el mon o l’univers. La Lynesse, princesa inconformista que vol ajudar el seu poble, representa la fe davant d’allò desconegut. El Nyr, un antropòleg espacial abandonat en un llunyà planeta, cavalca sobre la tecnologia i una posició aparentment superior basada amb la ciència. Els capítols i els punts de vista es succeiran entre la Lynesse, narrats en tercera persona i el Nyr, narrats en primera persona i això ja evidencia una diferència de tractament entre els fets més palpables i coneguts, els descrits en primer terme per Nyr, els que acompanyen a les veritats absolutes de la ciència, i els fets sota la mirada de la princesa, en tercera persona, més allunyats d’una visió real i potser a prop de la visió de les llegendes del passat.

Com comentava abans, Lynesse és una princesa, una quarta filla del seu clan, que busca solucions per un problema que assota el seu regne. Un misteriós monstre sembla devorar els pobles més enllà dels boscos. Davant la impassibilitat de la seva mare, la reina, decideix tirar pel dret i pujar a una muntanya on un vell savi màgic va ajudar al seu poble segles enrere. O això diuen les llegendes, es clar.

Nyr és un astronauta, un viatger espacial provinent de la llunyana Terra que va arribar a aquest planeta fa molts anys per estudiar l’evolució de la seva gent, colonitzadors arribats del planeta mare fa segles però que van trencar la comunicació i les relacions i han oblidat el seu passat. Ara estan aïllats a l’espai... com ell. Aquí hi veig alguns punts en comú amb un clàssic com és Planeta d’Exili d’Ursula K. Le Guin. Nyr esta mentalment inestable degut als llargs períodes de solitud que ha patit entre les llargues dormides sota criogenització i un futur incert que no sembla passar per retrobar-se amb els seus. De fet, sovint ha d’activar el SDC (Sistema  de Dissociació Cognitiva) que és una eina tecnològica per apartar les emocions i actuar de manera lògica sota qualsevol circumstància però aquest giny també resulta una espasa de doble tall doncs el seu ús perllongat altera la capacitat de recuperació i de tornar a sentir les emocions de manera estable.

La relació entre Nyr i Lynesse és complexa. No només per que un intenta resultar críptic per no contaminar més encara culturalment a una societat pre-industrial, també hi intervenen records del passat on Nyr no va escatimar esforços a l’hora de saltar-se les seves pròpies normes. Per la seva banda, la noia lluita per ideals que sempre ha sentit, busca un referent entre les llegendes d’espasa i màgia del passat i sap que potser ha de pagar un preu per que el mag l’ajudi en la seva croada. Hi ha tensió, hi ha intercanvis de maneres de pensar i veure la pròpia realitat. I també esperança i frustració, anhel i victimisme

“—No és màgia —va insistir malgrat el que indicava el sentit comú—. Simplement estic fet així. Formo part d’un poble que entén com funciona el món.”

Així doncs, la ciència i la màgia, allò palpable i real, i allò llegendari i mític, s’aniran combinant capítol a capítol sota la visió i concepció de la realitat dels dos personatges principals. A destacar un capítol compartit que posa cara a cara una historia explicada sota termes científics i una altra que rememora una llegenda, una epopeia., més poètica i fàcil de recordar. En aquest capítol magnífic on conflueixen les dues percepcions d’una mateixa història el que un explica és interpretat per l’altre a la seva manera. Un capítol on les dues versions del mateix relat estan escrites l’una al costat de l’altra. Una genialitat.

La història flueix bé tot i que potser, com deia anteriorment, li manca una mica d’emoció durant la travessa que la comitiva viu a la recerca del misteriós monstre. De fet, potser falta concreció amb el problema del dimoni però això també dona motius per especular sobre tecnologia que no entenem i que pot semblar màgia. Pugem un graó l'escala tecnològica i tornem a reviure la frase d’Arhur C Clarke... que es pot aplicar també a nosaltres, es clar.

Perquè recordeu... “La màgia només son els coneixements dels mecanismes secrets del món”

Eloi Puig