LA SAGA DE HROLF KRAKI
Hrolf Kraki's saga
(1973)

Poul Anderson

Editorial:
Alianza editorial
(2015)

Col.lecció:
Runas

Núm: ---

Pàgines: 309

Altres edicions:

1993 Anaya. Última Thule, 6

Fa uns anys vaig conèixer Dinamarca. D'aquella terra plana repleta de castells em van sorprendre molts aspectes però tres llocs em van encendre la vena místico-literària: El reconstruït assentament de Trelleborg, les pedres rúniques de Jelling – quasi m'imaginava desxifrant un text on s'indicava la ubicació d'un tresor guardat per un tal Smaug- i el museu de Drakars de Roskilde, l'antiga capital. Allí mateix em vaig posar un casc de víking, vaig agafar una espasa a dues mans i em vaig fer una foto cridant com un bersekr en plena batalla. Que voleu que us digui, sóc així. Els víkings representen un ideal entre romàntic i pervers de la llibertat, l'honor, l'aventura però també del pillatge, el comerç i la batalla èpica.

Els víkings sempre han despertat certa fascinació entre els altres pobles. Eren una cultura que atemoria però també se l'envejava en part. Pel·lícules com El guerrero número trece o Outlander, còmics com Thorgal, sèries com Vikingos o novel·les com la recent Neimhaim d'Aranzazu Serrano o fins i tot la Trilogia del mar trencat d'Abercrombie enalteixen o s'inspiren els pobles nòrdics i la seva mitologia. I la present novel·la conté tots aquests aspectes que destacava anteriorment, escrits de la mà d'un escriptor que ja vaig conèixer precisament llegint una petita joia totalment sumergida en la mitologia dels pobles escandinaus. Poul Anderson és un autor que sempre m'ha sorprès molt gratament. Només havia llegit dues obres seves, però senyors: Quines novel·les! Per una banda La nave de un millón de años, un clar exemple de la seva vocació cap a la ciència-ficció; i per l'altra, La espada rota que el segell Runas va tenir el privilegi de recuperar fa uns anys. Si aquella novel·la era un clar exemple de la passió d'Anderson per la mitologia nòrdica, la que ara ens ocupa, La saga de Hrolf Kraki, no ho és menys.

El mateix terme de saga, tan comú avui dia, és d'origen escandinau i fa referència a una narració de llarga durada que estén els seus braços per diverses generacions o per moltes de les branques d'una família. I una saga és el que ens trobem a l'obrir les pàgines d'aquesta fantasia històrica. Anderson per una banda recull la informació existent al voltant del rei danès Hrolf Helgisson, - anomenat posteriorment Hrolf Kraki-, un sobirà que va governar l'illa de Selàndia i Escània (actualment a Dinamarca i el sud de Suècia) i va tenir una important influència en els territoris veïns. Però a banda dels fets històrics, l'autor hi incorpora els elements fantàstics propis de la mitologia nòrdica i del seu panteó de déus i criatures. Aquesta és una mitologia que en menor o major mesura sempre ha estat present en la nostra literatura popular. Les referències a Thor i Odín per exemple són innumerables. O el significat de la paraula bersekr és molt coneguda per qualsevol afeccionat a la fantasia o a la literatura d'aventures. I Anderson, ens ofereix un cocktail perfecte entre història i fantasia, entre les vides, passions, traïcions i victòries de la família de Hrolf Kraki des dels temps dels seu pare i oncle però també dels guerrers que el van acompanyar a construir una Dinamarca que era l'enveja del nord d'Europa.

Així doncs tenim per un cantó la vessant històrica, la saga real que ens acosta a la vida de la família del rei ( Hrolf Kraki va existir, segons les sagues escrites, només que Anderson ha omplert els buits històrics amb màgia i déus capritxosos entossudits a guiar el rumb dels humans) i tenim per una altra banda les incorporacions fantàstiques que dicten el destí dels homes: Els enganyosos elfs – que ja es va encarregar de retratar a la perfecció l'autor a La espada rota-, les bèsties-troll o els mateixos deus nòrdics – especialment Odín- que intervenen directament en la saga, sense oblidar les bersekrs, els canviaformes, les bruixes o el ritus pagans que tan furor tenien en una època – finals del s. VI- i naturalment la lluita diària on l'honor i l'orgull eren més importants que les persones. Tota aquesta fantasia però només acompanya la trama, l'embolcalla en moments puntuals deixant el gruix dels esdeveniments pels fets històrics, o almenys ens fets extrets de la saga que Anderson s'encarrega de novel·lar al seu gust. Efectivament, la vena romàntica i m'atreviria a dir que nostàlgica d'aquells temps també es fa notar en la narració, i molts aspectes de la vida quotidiana s'enalteixen mitjançant diàlegs que potser desentonarien en la vida real.

La saga consta de set capítols, set històries centrades especialment en una figura propera a Hrolf Kraki i curiosament cap d'elles és el mateix rei. I per aquests capítols hi passaran nombrosos personatges que deixaran anar les seves passions com si estiguéssim parlant d'un culebrot medieval: incestos, fills il·legítims, bruixeria, traïcions dels més propers, però també honors i glòria pels valents. Anderson és un gran narrador i sap combinar l'ambientació de la freda Dinamarca amb l'estat d'ànim i l'esperit que guia als personatges principals. Pot recrear batalles èpiques com narrar un encontre impossible entre mare i fill.

Potser comparada amb La espada rota, li manca més profunditat o més mala llet, però La saga de Hrolf Kraki és igualment una gran oportunitat d'acostar-se a aquesta mitologia que sempre ens ha atret tant i de la mà d'una gran coneixedor de la mateixa.

El segell Runas continua rescatant obres que no mereixen perdre's en l'oblit. A destacar també la nova traducció de la mà de Lorenzo Martín que no només m'ha semblat molt notable sinó que aporta alguns peus de pàgina més que instructius.

Eloi Puig, 25/04/2016