El dinovè protocol és una novel·la ucrònica centrada en el procés català cap a la independència, que descriu una realitat alternativa a partir del supòsit que el 27 d’octubre de 2017, després de la declaració d’independència feta pel Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat hagués fet efectiva la República Catalana.

S’hi narren els esdeveniments dels cinc primers dies, plens de turbulències, amb el fil conductor de la història que viuen la protagonista, Ana Labella, una periodista de Madrid corresponsal d’una cadena global de televisió, i el coprotagonista, l’operador de càmera Jose Román, català d’ascendència andalusa. Una circumstància fortuïta fa que l’Ana i en Jose puguin viure les interioritats del Gabinet de Crisi Nacional, reunit en permanència al Palau de la Generalitat i on es procura el compliment del «dinovè protocol» (el «Protocol per a garantir des del minut zero la implantació efectiva de la República Catalana»), elaborat com a complement secret als divuit informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Paral·lelament, es narra la vida personal i professional de l’Ana, el seu pas progressiu de l’hostilitat a la comprensió del procés català d’ençà que va fer-ne la primera crònica en la manifestació de juliol del 2010, i també la seva relació amb en Jose, que conforma una història amorosa.

Els esdeveniments d’aquests dies actuen d’accelerador perquè la protagonista prengui unes decisions que faran canviar radicalment la seva vida.

La novel·la acaba amb un desenllaç inesperat, i en un annex documental es transcriuen íntegrament els primers decrets emesos pel Govern de la República.

Don Rumata de Estor es un aristócrata con una posición de privilegio en la corte de Arkanar, un prohombre cuya compañía es tan codiciada como su alcoba y de quien se cuentan hazañas milagrosas. Pero mientras que se desenvuelve con soltura entre duelos e intrigas palaciegas, se siente impotente a la hora de entender los mecanismos de represión que embrutecen el reino. Y su tragedia personal es que, como observador, sabe que no puede ni debe influir en el curso de los acontecimientos.

Disfrazada con desfachatez de novela de intriga y aventuras, y tan ágil como chispeante en ese sentido, Qué difícil es ser dios (1964) se abre ante el lector como una muñeca rusa, revelando capas y más capas de sugerencias y connotaciones que la han convertido en una de las cumbres de la literatura soviética. Ofrece un análisis certero sobre el totalitarismo y, a la vez, una reflexión vívida e incisiva sobre el papel que, como su personaje, se veían obligados a representar los propios autores para sortear la censura. Un clásico complejo y apasionante que presentamos en todo su esplendor en su primera traducción directa del ruso al castellano.

En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer- se plenament a si mateix. Les aventures d’aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d’una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat. Al final, en un extraordinari gir narratiu, les tres històries acabaran convergint en una sorprenent línia argumental.

La veu torrencial i vibrant de Pons Alorda imposa un ritme trepidant a les tres històries d’una novel·la que aborda conflictes d’identitat i de gènere, que estripa els destins preestablerts i la salvació dels personatges, que dinamita qualsevol signe de convencionalitat, que hibrida gèneres literaris i que s’enlaira sobre una llengua original, exuberant i festiva. Per al lector, una experiència intensa, totalment inoblidable.

El jurat del Premi Pin i Soler n’ha destacat «una voluntat d’estil i un llenguatge molt expressiu» i la capacitat de «crear un univers apassionat i excèntric que, malgrat l’estranyesa, ens captiva».

«Ciutat de Mal és un dels deliris més perfectes i fascinants que he llegit mai. El cim de Jaume C. Pons Alorda.» — Lluís Calvo

«És un d’aquells llibres que encenen el lector.» — Ramon Mas, sobre Faula

Crec que mai podria admetre el que em va portar a aquell racó verd de la ciutat una tarda d’estiu.

La Laura pateix al trobar-se entre la espasa i la paret. Se n’ha adonat que no estima com els demés, i necessitaria l’ajuda de l’amor en persona per aconseguir-se estimar a ella mateixa.

Troben una dona morta a la ciutat de Besźel, en algun lloc dels confins d’Europa. Per dur a terme la investigació, l’inspector Borlú ha de viatjar d’aquesta ciutat decadent a la seva rival, idèntica i íntima veïna, la ciutat vibrant d’Ul Qoma. Però creuar aquesta frontera significa emprendre un viatge tant físic com psíquic, per veure allò que roman invisible. Amb el detectiu d’Ul Qoma Qussim Dhatt, Borlú es veu immers en un submon de nacionalistes que intenten destruir la ciutat veïna, i unificacionistes que somien de convertir les dues ciutats en una. A mesura que els detectius descobreixen els secrets de la dona assassinada, comencen a sospitar una veritat que els podria costar més que les seves vides.

China Miéville va escriure La ciutat i la ciutat pensant en un llibre que la seva mare pogués gaudir. Aquesta història de policies li va valdre reconeixements tan importants com els premis Hugo, Locus, Arthur C. Clarke, BSFA, Ignotus o World Fantasy Award, entre d’altres. Avui, deu anys després de ser publicat, ningú dubta que som davant d’un clàssic modern.

L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre. 

La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

Los sujetos más inadaptados y problemáticos de cada rincón del armonioso Medio Galáctico son exiliados al Plioceno. Otros muchos se exilian por propia voluntad. Al plioceno se puede viajar gracias al extravagante invento de Theo Guderian, ubicado en L’Auberge du Portail, regido por Madame Guderian. Pero es un viaje de ida, de ninguna manera se puede volver. Un paleontólogo retirado, una peculiar monja, una joven atleta de élite, un capitán de carguero espacial, un nórdico berserker, una psico-redactora a distancia, un antropólogo y un peligroso granuja encantador se exilian al plioceno. Todos esperan empezar una nueva vida en ese paraíso de hace seis millones de años.

Blade runner, Jo, robot, 2001... La ciència-ficció ha tractat sovint si les màquines es poden tornar humanes.
Però què passa quan la ment d’un ésser humà és transferida a una màquina?
En un món on la humanitat s’ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d’una catàstrofe ecològica,
comprar la immortalitat és possible, traspassant en morir la consciència de la persona a un sistema
informàtic. Laura Verns decideix que, un cop morta, tindrà una d’aquestes “vides de continuació”
per temps indefinit, als sistemes d’una de les empreses que ofereixen el servei. Però vint anys després
del seu decés físic, alguna cosa amenaça la seva vida virtual i ha d’investigar en els seus records per
descobrir què és.
Teresa Colom crea un món futur extraordinàriament convincent i persuasiu. I la indagació a què es
veu abocada Laura Verns qüestiona la natura mateixa de la humanitat i d’allò que anomenem vida.

Les pedres precioses de l'interior de cada ésser els guiaven. Eren els camins a seguir per formar part del que els Primers Déus havien creat. La llum de les pedres havia sorgit per fer-se sentir, fer-se cercar i per aprendre a viure-hi fins al final.

Potser era el moment de cercar aquella llum que venia del passat, ara esvaïda per les tenebres dels temps, només retrobada per les ments més despertes i buscada en els llibres més sagrats.

Quin futur esperava Khorluith, la terra de les pedres?
Què amagava el passat?

Un viatge a l'interior de cadascú, un viatge per conèixer-se a si mateix. Un viatge al passat i al cor de les llegendes. 

Una eterna lluita entre la llum i la foscor

La primera colección de relatos de la autora de la famosa «Trilogía de la Tierra Fragmentada» ofrece un examen agudo de la sociedad moderna, a través de temas de crucial importancia como la raza y el género.

Dragones y apariciones rondan las calles inundadas de Nueva Orleans tras el huracán Katrina. En un universo paralelo, una sociedad utópica evita ser intoxicada por las ideas de nuestro mundo. En el sur de Jim Crow, una madre negra debe salvar a su hija de una hechicera que la condenaría a una vida de servidumbre. Y en la historia nominada al Premio Hugo, «La ciudad que nació grandiosa», un chico de la calle lucha para dar a luz al alma de una vieja metrópolis.

Mentre que pràcticament tot el món ha desaparegut per les inundacions d’una apocalipsi climàtica, Dinétah (antiga reserva navajo) ha renascut. Els déus i els herois caminen entre els humans, però també els monstres.

La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, una assassina amb poders sobrenaturals. Quan un poblat necessita ajuda per trobar una nena desapareguda, la Maggie és la seva última esperança, però el que descobreix del monstre és molt més espantós del que s’hauria pogut imaginar. A contracor, la Maggie rep l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman molt poc convencional, i tots dos viatgen per la reserva desxifrant pistes de llegendes antigues, intercanviant favors amb engalipadors i lluitant contra la bruixeria més obscura en un món fragmentat on la tecnologia fa fallida i les morts se succeeixen sense explicació aparent.

Quan la Maggie descobreix la veritat que s’amaga rere els assassinats, haurà d’enfrontar-se al seu passat, si vol sobreviure.

.

John Persons és un investigador privat amb experiència en l’ocultisme, ja que ell mateix és una intel·ligència antiga i màgica. Durant el curs de la seva existència ha caçat déus i dimonis, i els ha esmicolat entre les dents.

Aquest llibre reuneix dues històries de Persons.

A Cops de martell, ossos trencats, l’investigador rep una feina desagradable que li encarrega un client improbable. L’ha contractat un nen de deu anys perquè mati el seu padrastre, en McKinsey. L’home en qüestió és ofensiu, abrasiu i abominable. També és un monstre, cosa que fa que en Persons sigui perfecte per caçar-lo.

Deacon James és el protagonista d’Una cançó de quietud, un bluesman vagabund sortit de Geòrgia (EUA), un home negre amb problemes dels quals no pot fugir, i música que no el vol deixar anar. En un tren cap a Arkham, topa amb problemes: visions de malson, boques obertes i tentacles amenaçadors i un boig que es fa dir John Persons. Segons aquest desconegut, en Deacon porta una llavor al cap, una cosa que destruirà el món si es deixa germinar.

El baró de Münchhausen va existir de veritat. L’autenticitat de les històries que explicava als seus convidats, després d’àpats copiosos i ben regats amb alcohol, és bastant més dubtosa. Tanmateix, la gràcia i la imaginació amb què narrava tot de proeses impossibles protagonitzades per ell mateix el van acabar convertint en part de la cultura popular europea, fins al punt que entre els segles xviii i xix van aparèixer diferents versions impreses de les seves aventures. De totes aquestes, les que va escriure el poeta G. A. Bürger són les que tenen més càrrega satírica, les més esbojarrades i punyents, i també les més riques literàriament.

Les aventures per terra i per mar del baró de Münchhausen són una festa. Ell mateix ens narra una sèrie d’episodis prodigiosos, amb l’alegria d’aquell que gaudeix dient-ne de l’alçada d’un campanar, i que no troba en les lleis físiques ni en el sentit comú cap mena d’obstacle. De fet, algunes de les seves gestes, com la d’utilitzar una bala de canó per desplaçar-se per l’aire, o la de viatjar a la lluna en vaixell, ja formen part de la història, tant del cinema com de la literatura. Tanmateix, el lector que s’acosti a aquest llibre per primera vegada descobrirà que això és només la punta de l’iceberg dels atemptats a la lògica comesos per aquest personatge inoblidable, un dels més grans mentiders (i per tant, un dels millors narradors) de la història d’Occident.

Lyra Belacqua y su animal daimonion llevan una vida un tanto salvaje y despreocupada entre los alumnos del Jordan College de Oxford. El destino que la aguarda la conducirá a las heladas tierras del Ártico, donde reinan los clanes de brujas y los osos polares libran virulentas luchas. Su extraordinario viaje tendrá inconmensurables repercusiones mucho más allá de su propio mundo..

Will acaba de matar a un hombre. Es un fugitivo. Su huida lo llevará mucho más allá de su propio mundo, al sobrecogedor desasosiego de una ciudad desierta, y a conocer a una niña, Lyra. El destino de esta se halla extrañamente ligado al suyo y juntos deben encontrar el arma más poderosa de todos los mundos…

Will y Lyra, cuyos destinos están entrelazados en virtud de unas fuerzas radicadas más allá de sus propios mundos, se han visto separados de forma violenta. Deben volver a encontrarse, porque tienen por delante la mayor guerra que haya habido nunca… y un viaje a un tenebroso lugar del que nunca ha regresado nadie…

Guanyadora del premi Nommo 2018 a millor novella.

Cada vegada que sagna neix una assassina.

Experimenta el terror d’Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson.

La norma és simple: no sagnis.

Des que la Molly Southbourne té memòria, s’ha vist morir. Sempre que sagna, emergeix una altra molly idèntica a ella i la motivació de destruir-la.

La Molly coneix totes les formes d’assassinar-se, però també sap que mentre visqui serà perseguida. Tant se val com de bé segueixi les normes, al final les mollys la trobaran. Hi ha alguna manera de posar punt final a la marea de sang o acabarà morint a les mans d’una noia que sembla ella mateixa?

«HEU VINGUT A BUSCAR UNA HISTÒRIA I JO TINC GANES DE PARLAR, ELS DÉUS ENS HAN SOMRIGUT A TOTS DOS»

El Rastrejador és un caçador, conegut arreu dels tretze regnes com algú amb un olfacte prodigiós i que sempre treballa sol. Però trenca les seves pròpies normes quan es troba formant part d’un inusual grup de mercenaris a la recerca d’un nen desaparegut tres anys enrere. Tots ells estranys, cadascun més perillós que l’altre, i tots amb secrets per amagar. Qui és aquest nen misteriós? Per què hi ha tanta gent que no vol que el trobin? I, el més important, qui diu la veritat i qui menteix, en aquest joc on reis i comerciants d’esclaus, bruixes i bèsties fantàstiques tenen els seus propis interessos?

Guanyador del prestigiós Man Booker Prize, Marlon James ha creat una obra destinada a revolucionar la fantasia èpica. Un tour de force de geni i ambició en què la inesgotable riquesa dels mites africans es fon amb la cultura del còmic i els superherois. Una història impulsada pel poder hipnòtic de les narracions orals, per la potència creadora del llenguatge i per una imaginació que sembla no tenir límits. I amb una parella de protagonistes, el Rastrejador i el Lleopard, que ja són història del gènere fantàstic.

Continúa la guerra de Troya protagonizada por inmortales posthumanos en lo más alto del monte Olimpo de Marte. La vengativa batalla de Aquiles y la alianza de los dioses griegos y troyanos con unos robots del espacio jupiterino -decididos a prevenir una catástrofe que destruiría el universo- han provocado una guerra civil entre dioses que podría mandar todo lo existente entre la Tierra y el cielo directo al infierno. Paralelamente, los últimos humanos de la Tierra, entre ellos Ada y Daeman, se preparan para una batalla perdida contra los brutales ataques de los Voynix, determinados a aniquilarlos.

Olympo combina el asedio de Troya con nanotecnología, física cuántica, política y religión, pero también referencias a Shakespeare y Proust. El resultado es un nuevo clásico imprescindible en la trayectoria de Dan Simmons, uno de los autores más originales que la ciencia ficción ha dado en las últimas décadas.

Un centenar de años en el futuro se libra una guerra entre los Cinco Dragones, las cinco familias que controlan las principales empresas industriales de la Luna. Todos los clanes se desviven por trepar hasta lo más alto de la cadena alimentaria con estrategias como matrimonios de conveniencia, espionaje industrial, secuestros y asesinatos masivos.

Gracias a su ingeniosa manipulación política y a su fuerza de voluntad, Lucas Corta consigue emerger de las cenizas de su empresa destruida y hacerse con el control de la Luna. Y la única persona que puede pararlo es una célebre abogada lunar: su hermana Ariel.

Ian MacDonald nos hace partícipes de la última batalla de los Dragones por la soberanía absoluta en el trepidante final de la trilogía «Luna».

Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

Octavia E. Butler és una de les autores més reivindicatives i celebrades de la ciència-ficció. Gràcies al seu estil directe i concís, ben aviat t’endinsaràs en els racons més foscos de la condició humana. Apropa’t a la seva obra per primer cop en català i descobreix, de la mà de Lilith i els oankali, quin futur espera a la humanitat.

Mentre que pràcticament tot el món ha desaparegut per les inundacions d’una apocalipsi climàtica, Dinétah (antiga reserva navajo) ha renascut. Els déus i els herois caminen entre els humans, però també els monstres.

La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, una assassina amb poders sobrenaturals. Quan un poblat necessita ajuda per trobar una nena desapareguda, la Maggie és la seva última esperança, però el que descobreix del monstre és molt més espantós del que s’hauria pogut imaginar. A contracor, la Maggie rep l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman molt poc convencional, i tots dos viatgen per la reserva desxifrant pistes de llegendes antigues, intercanviant favors amb engalipadors i lluitant contra la bruixeria més obscura en un món fragmentat on la tecnologia fa fallida i les morts se succeeixen sense explicació aparent.

Quan la Maggie descobreix la veritat que s’amaga rere els assassinats, haurà d’enfrontar-se al seu passat, si vol sobreviure.

.

Finlandia se ha convertido en un estado totalitario llamado Republica Eusistocratica, que ha priorizado la salud nacional y ha prohibido todo lo que pueda dar placer o causar adicción. Bueno, casi todo: el estado ha creado una nueva subespecie humana: una especie receptiva, sumisa y siempre dispuesta a tener relaciones sexuales. Solían llamarse mujeres. Desde los años 40 varios científicos junto con el gobierno han puesto en marcha un plan de selección artifical que solo permite la reproducción a las mujeres más dóciles, y las más independientes e inteligentes acaban siendo esterilizadas.

Una sátira especulativa cautivadora, una ingeniosa ucronía en la que su protagonista busca a su hermana desaparecida en una sociedad hiperpatriarcal. Sexo, drogas y burocracia en una sociedad orwelliana.

L’any 2024, en plena crisi mundial econòmica, al Yuri se li
presenta l’oportunitat de participar en un projecte revolucionari
que ha de solucionar-li la vida i obrir-li moltes portes.
Amb aturada obligada a Mart, això sí, on s’hi haurà de
quedar alguns mesos abans de poder retornar a la Terra. Ell
vol aprofitar-lo, a més, per trencar amb el passat que més
l’angoixa, i començar de nou. La perspectiva que li ofereix
aquest viatge, però, farà que el protagonista descobreixi el
seu altre jo, a més d’una vida nova, molt diferent, per cert,
a la que s’havia imaginat.

En un futur llunyà, a l’Àfrica de després de l’holocaust nuclear, es du a terme el genocidi d’un poble. Els agressors, els nuru, han decidit seguir el Gran Llibre i exterminar els okeke. En un d’aquests atacs, la Najeeri ha estat violada brutalment però aconsegueix sobreviure. Vagant pel desert i amb el desig de morir, ella sola pareix a una nena amb cabells i pell del color de la sorra i, instintivament, sap que la seva filla és diferent. L’anomena Onyesonwu, que significa “Qui tem la mort?” en una antiga llengua africana.

Qui tem la mort de Nnedi Okorafor denuncia les violències estructurals, la repressió, el racisme, el masclisme i les desigualtats. La imaginació d’Okorafor fascina als seus lectors convertint una recerca personal en una lluita col·lectiva, plena de fantasia i d’èpica.

1935. Mientras Europa se prepara para una guerra funesta, seis homicidas dementes, conocidos como «Los Seis Demonios», se encuentran confinados en un manicomio en un castillo de una zona rural de Checoslovaquia. Cada uno de estos pacientes tiene su propia historia que contar, todas ellas tan oscuras como perturbadoras. Utilizando nuevas técnicas revolucionarias, el doctor Viktor Kosarek, un joven psiquiatra, tiene la misión de desentrañar los secretos de sus asesinatos.

Al mismo tiempo, un asesino en serie conocido como «Leather Apron» va dejando un reguero de asesinatos a lo largo de Praga. Eludiendo continuamente a sus perseguidores, todo parece indicar que sus depravados crímenes estuviesen hechos por el mismo Diablo.

¿Cuáles son los nexos entre este terrible asesino y los presos dementes en el castillo de las Águilas? 

Solo el Diablo lo sabe. Y depende de Viktor hallar la verdad.

Empapada del folklore de la Europa del Este y situada bajo la sombra de la oscuridad de los nazis que estalla al otro lado de la frontera de Checoslovaquia, El aspecto del diablo es una novela potente, adictiva, repleta de imaginación y altamente adictiva.

La mejor colección de relatos del año. (Wired)

Las historias de Miéville mezclan fervor político con amenazas góticas, y caminan de manera inquietante sobre el filo que separa lo extraño de lo cotidiano… poderosos cuentos de paranoica complicidad. (Times literary suplement)

La etiqueta de fantasía se altera cada vez más con la asombrosa obra de Mieville. La energía y la imaginación abundan. (Scotsman)

Un escritor de relatos cortos de impresionante imaginación y poderío. Una obra oscura, ingeniosa, aterradora y completamente irresistible. (BBC Focus)

La voz de Mieville y su punto de vista son muy cautivadores en cada uno de los relatos.

Una obra brillante. (Booklist)

Anatomia de la raó és la història del retrobament de tres persones a l'escenari de la seva infància en unes corredenades noves, irreals, on els l´mits entre la vida i la mort, entre l arealitat i els somnis es difuminen per l'acció implacable del temps i la consciència.

Las puertas han abierto el camino a miles de nuevos mundos y la fiebre de la colonización se ha desatado. Los colonos buscan una nueva vida lejos de los planetas natales de la humanidad. Ilo, la primera colonia humana en esta gran nueva frontera, nace entre sangre y fuego.

Los colonos independientes se sublevan contra el poder arrollador de una nave colonial corporativa, cargados únicamente con su determinación, su valor y las habilidades adquiridas en las largas guerras en casa. Científicos inocentes mueren masacrados tratando de estudiar el funcionamiento de un mundo nuevo y extraño.

James Holden y el resto de la tripulación de su pequeña nave son enviados para sembrar la paz en plena guerra y el sentido común en mitad del caos. Sin embargo, cuanto Holden más analiza la situación, más se convence de que la misión estaba destinada a fracasar.

Los susurros de un hombre muerto le recuerdan que la gran civilización galáctica que antaño existió en esas tierras ha desaparecido. Y que algo acabó con ella.

¿Y si Don Quijote hubiese nacido a finales del S. XXI?

¿Y si se le hubiese ido la olla por leer novelas de ciencia ficción del S.XX en vez de novelas de caballerías?

¿Y si fuese de Arisona y no de la Mancha?

El Chévere Venturante mr. Quetzotl de Arisona da el tiro de gracia a gran parte del corpus iconográfico de la ciencia ficción del siglo XX. Mutatis mutandi, esta novela es un parteaguas entre los caducos paradigmas de un pasado ya borroso, y la Ciencia Ficción 2.0, deslumbrante territorio que este libro a la vez descubre y define.

Els congressistes han arribat a la ciutat, amb la prepotència que els atorga estar farcits de diners. Per desplaçar-se, s’enfilen al gep dels treballadors a canvi d’un propina que supera amb escreix el seu magre salari. En Joko es resisteix a ser domat, però, de la mateixa manera que la resta dels seus companys, acaba servint abnegadament els congressistes, temptat pels diners i l’evasió de la rutina del seu lloc de treball, així com per l’esperança de construir un futur millor per a ell i els seus. Però aviat s’adonarà que el seu avenir ha quedat lligat indissociablement al dels congressistes, un malson que ha entrat fins al rebedor de casa seva.

Una faula sobre com la classe parasitària depreda i emmetzina les vides dels treballadors, narrada amb l’humor visceral de Roland Topor.

En un lejano futuro, la guerra de Troya estalla a la sombra del monte Olimpo de Marte, bajo la atenta mirada de Zeus y los suyos. Empiezan las sucias batallas entre los dioses más vengativos. En la Tierra, los pocos humanos que quedan persiguen un pasado perdido y una verdad devastadora. Mientras tanto, cuatro máquinas sensibles parten del espacio jupiterino para investigar e intentar acabar con las emisiones potencialmente catastróficas que emanan de la cima de una alta montaña en la superficie habitada del planeta rojo.

Ilión es la inolvidable novela en que Dan Simmons, autor clave de la ciencia ficción moderna, recrea uno de los grandes mitos literarios de la humanidad. Bienvenidos a una obra única e irrepetible que ya ha maravillado a millones de lectores en todo el mundo.

CONTRAPORTADA

Dice el diccionario que lo insólito es lo raro, lo extraño, lo desacostumbrado. Lo insólito nos permite observar el mundo desde el otro lado del espejo y deformar las imágenes de la realidad para mostrar su verdadero rostro. En esta antología, lo insólito es todo aquello que resulta extraordinario. Lo que se sale de lo común: lo inusual, lo fabuloso o lo inexplicable. Lo que aspira a ir más allá de la realidad.

Pero quizá lo verdaderamente insólito es que no se hubiera publicado antes ninguna antología de género fantástico escrita por mujeres en Latinoamérica y España. Y era necesario. Importante. Por eso reunimos a casi una treintena de autoras de al menos dos tercios de los países hispanohablantes, de diferentes generaciones y temáticas, con la representación de sus mejores relatos. Insólitas serán las lecturas que se agazapan entre estas páginas.

La luna volverá pronto. Que su regreso proclame la destrucción de la humanidad dependerá de dos mujeres. Essun ha heredado el poder de alabastro Decanillado. Con él espera encontrar a su hija Nassun y forjar un mundo en que los niños orogenes crezcan a salvo. Para Nassun, el que su madre haya sido capaz de dominar el Portal de los Obeliscos es algo que llega tarde. Ha sido testigo del mal que hay en el mundo y ha aceptado lo que Essun no comprende: que, a veces, lo que está corrompido no se puede purificar y hay que destruirlo.

Amb una prosa i un llenguatge directe, proper i no exempt d’ironia, L’últim escrivent ens descriu d’una manera molt viva la Barcelona prèvia als Jocs Olímpics de 1992 i, al mateix temps, la Barcelona de principis del segle XX.

En plena febre preolímpica, en Jordi és l’últim escrivent que queda a la ciutat. Tot i que ha estudiat belles arts, treballa rellogat en una cabina rònega als Jardins Fleming del Raval. Escriu per a la poca gent analfabeta que encara queda i, sobretot, omple tota mena d’instàncies oficials i paperassa dels nouvinguts. Un dia comença a rebre unes misterioses cartes d’una tal Sara, verdulaire de la Boqueria el 1903, en les quals explica l’admiració que sent per l’òpera i el tenor Giralt, cantant del Liceu. En Jordi queda fascinat pel que la noia va relatant sobre la ciutat de l’època: reviurem el naixement del Paral·lel, la novetat de la plaça de Catalunya, les reunions dels artistes modernistes, la misèria dels trinxeraires, els nous invents… Però aviat es comença a fer moltes preguntes: com rep les cartes si no veu ningú? Qui és la Sara? Què vol?